Arran de l'aigua: E20/ Tamariu - Calella de Palafrugell

Hem passat la nit al càmping Moby Dick de Calella de Palafrugell, un antic poble de pescadors convertit avui dia en un potent pol d'atracció turística durant els mesos d'estiu, i que cada primer dissabte de juliol esdevé "la capital mundial de l'havanera".

S'apropa el final de l'estiu i ja es comença a enflairar la tardor. I ahir dissabte, el temps semblava més de principis d'hivern que pas una altra cosa! Sortosament, avui les tempestes ja són història i el matí arrenca amb un sol que comença a fer enfilar el mercuri dels termòmetres. Això fa que decidim tirar endavant els plans que teníem: una nova excursió pel litoral del Baix Empordà. La idea és unir les tres poblacions costaneres del municipi de Palafrugell: Tamariu, Llafranc i Calella. I com sempre, acompanyats del mar, ben arran de l'aigua!

La ruta no té pèrdua!

10:00. A la platja de Port Pelegrí esperant la petita embarcació que ens ha de portar per via marítima a Tamariu.

10:30. Mar de fons i tramuntana no casen. El patró ja ens havia avisat que molt probablement hauríem de girar cua abans d'arribar a Tamariu degut a les males condicions del mar. L'aventura acaba just al Cap de Sant Sebastià, a menys de vint minuts de Tamariu.
Tornem al Port Pelegrí tot comentant la jugada amb els dos simpàtics tripulants de la barca i ens comenten que hi ha un servei de bus que ens pot servir. Merci!

12:15. Mitja hora després d'haver agafat el bus a Calella, iniciem l'excursió a la platja de Tamariu, on fa dos anys i mig vam venir a descobrir la seva costa nord. Avui, prenem la direcció contrària.

12:30. Pi amb vistes a la badia de Tamariu.

12:45. El Porxo d'en Borrell.

13:00. Intuïm Cala Pedrosa.

13:20. De l'estreta platja de còdols de Cala Pedrosa el primer que ens crida l'atenció és l'antiga barraca de pescadors reconvertida en restaurant. Tot i que portem menjar per anar passant el dia, no dubtem en entaular-nos sota el porxo per dinar-hi tranquil·lament. Ous fregits amb patates, amanida de tomata, calamars a la romana, unes braves... Un establiment sense cap pretensió que ha sabut preservar l'autenticitat d'aquest indret apartat a la vora del mar.

14:15. Aquestes són les vistes al mar que ens ofereix la Cala Pedrosa.
Ens n'acomiadem i comencem a pujar el barranc tot seguint les marques blanc-i-vermelles del GR-92.

14:40. Un cop remuntat el barranc de Cala Pedrosa, planegem allunyats del mar al voltant de la cota 100.

Deixem a mà esquerra el corriol que baixa cap a la Cala del Cau o Cala de Gens i una pineda ens acompanya fins als penya-segats del Cap de Sant Sebastià.

Direccions.

15.00. Salt d'en Romaboira, als penya-segats del Cap de Sant Sebastià.

Mar endins.

15:10. El punt més elevat del Cap de Sant Sebastià (175m) està megaurbanitzat. Hi trobem un jaciment ibèric del segle VI a.C., una torre de guaita del segle XV literalment enganxada a un hotel, una ermita del XVIII i un far del XIX.
Aprofitem les magnífiques vistes cap a l'immens Mediterrani per descansar i fer un petit mos.

El far de Sant Sebastià.

Al sud s'obre la panoràmica cap als nostres següents destins: Llafranc i Calella.

16:00. Després de baixar del far, en la part més desagraïda visualment de tot el recorregut d'avui (per carretera i entre bonics xalets i no tan bonics apartaments), arribem a Llafranc.